Sobre mi
Darrere del fil: la teixidora
Durant anys m'he dedicat a la relació d'ajuda. Als 47 anys, després d'un període acompanyant persones en processos oncològics, se'm presentava contínuament una pregunta:
Estic habitant i honrant la vida? Quina energia estic nodrint: la de vida o la de mort?
Va ser llavors quan vaig decidir, per primer cop, regalar-me un temps per parar. Necessitava escoltar-me i recalibrar-me. Aquesta etapa va coincidir també amb un moment personal de ball hormonal que em portava a no reconèixer-me a estones, i que em convidava a redescobrir-me amb una mirada innocent i de curiositat davant dels nous paisatges interns.
Va ser un temps primer de descans regenerador, de deixar-me impactar per la bellesa de les coses petites. A poc a poc, va anar sorgint un impuls a l'acció, de ganes d'explorar noves facetes que no m'havia permès, com la música i el cant, i d'endinsar-me i gaudir més d'altres ja conegudes, com la cuina i la dansa. Un espai d'escolta i de contacte, d'on sorgeix una necessitat profunda, fins llavors silenciada: expressar i mostrar part de la meva essència creant i donant a llum un projecte personal, sense fer servir l'ancoratge de la teràpia i l'acompanyament.
Un projecte que es va presentar en un somni als 48 anys i que s'ha materialitzat amb les arrels d'un tronc que s'ha anat nodrint de les diferents experiències viscudes i habitades, i que pren formes en les seves branques.
A dia d'avui...
Soc una amant del silenci viu. Una enamorada de la dansa, de la música, el cant i de contemplar la bellesa de la vida, la natura i el pas del dia a dia. Crec en el valor de les coses senzilles, d'assaborir la cuina reposada, un àpat, una carícia o un paisatge.
Segueixo en el camí de l'amor i d'abraçar el que és; de l'amor i de l'agraïment cap a mi, cap als altres i cap a la vida. Camino aprenent a abraçar els errors com a part del paisatge, a portar el joc a la vida, a posar la mirada en la llum i a mostrar qui soc amb tot: amb les meves imperfeccions i amb els meus dons.
M'inspira la natura, els seus cicles i els moviments circulars i fluids. Els colors, les plantes, les flors, el cel i els seus habitants. Trobo un sentit profund en la idea de cicle (el cicle de la vida, la vida i la mort, l'albada i l'ocàs, les fases de la lluna, el cicle hormonal de la dona). I m'inspira la geometria del cercle com un espai acollidor, fluid, en moviment constant i contenidor de vida.
I d'aquest espai circular i acollidor neixen molts dels meus hilomandales: fils que s'entrellacen per honrar la vida, el silenci i la bellesa de l'instant.
